Skip to content

El cerebro toma decisiones comparando

10 octubre, 2016

La  mayor parte del tiempo el cerebro funciona en modalidad de economía mental o ahorro de energía. Los clientes compran  sesgados por cierta pereza mental o cognitiva. Eso quiere decir que se adquieren productos de forma irreflexiva y automática, condicionados por la comparación entre los que nos exponen. El márqueting aprovecha este funcionamiento del cerebro dirigiéndolo al que más convenga al vendedor. Con ejemplos muy claros lo explica el siguiente artículo. U

¿Qué sucede en el cerebro cuando salimos de shopping?

Anuncios

DESENMASCARAR A LOS PSICOFÁRMACOS INFANTILES

6 octubre, 2016

Artículo en catalán en EMOTICAT, IE al Lleure.

13farmacos

Se ha hablado mucho de los psicofármacos que se usan para el TDAH. Incluso, se ha normalizado su uso porque, ¿quién no conoce algún niño que lo toma? Los antidepresivos son otra historia. Parece que pertenece a los adultos, y que los niños y adolescentes que sufren depresión pasen a ser candidatos de su consumo en el futuro. El trastorno depresivo mayor tiene una prevalencia estimada del 2-8% en niños de 12 años y del 5-6% en adolescentes de 13 a 18 años. No se sabe en realidad cuántos lo sufren y se considera escasamente diagnosticado y tratado. Presentan síntomas poco comunes como irritabilidad, conductas agresivas y rechazo en la escuela. Son tratados como niños problemáticos y disruptivos, sin tomar medidas preventivas o educativas en la familia, la escuela, la administración y la sociedad.

En 2004 la institución FDA (Food and Drug Administration), alertó sobre el riesgo del aumento de conductas suicidas en niños y adolescentes tratados con antidepresivos. No se hizo mucho caso, ni se preocuparon de si se mantenía el consumo ante un trastorno que afecta a los menores y está oculto en nuestra sociedad. Entre 2005 y 2012 se realizó un estudio transversal, revelando que había incrementado el uso de antidepresivos en niños y adolescentes durante este año. España no formaba parte de este estudio, pero ya sabemos que es uno de los principales consumidores de psicofármacos de la Unión Europea. Consideramos que lo que vale para los Estados Unidos, Dinamarca, Alemania, Reino Unido y Países Bajos; ¡lo vale para Cataluña, y es alarmante!

El mayor incremento de consumo de antidepresivos se da en niños de entre 15 y 19 años, no excluye a los de menos edad y se extiende a otros medicamentos para el TDAH y los antipsicóticos. Han aumentado los jóvenes que utilizan los servicios de salud mental, se sigue tratando con farmacoterapia y el marketing de las compañías farmacéuticas es abrumador. Cabe señalar que las farmacéuticas financian el 65% de los estudios sobre los efectos de los psicofármacos. Os podéis imaginar cuál puede ser el resultado y como sobreestiman su eficacia, aunque los suicidios y la infelicidad asolan a niños y adolescentes.

La autonomía emocional, competencia de la inteligencia emocional, nos permite discriminar a la hora de elegir un tratamiento a pesar de no tenemos conocimientos. Nos hace responsables de nuestras elecciones, sin tener que culpar a empresas o personal médico. Los padres y madres deben tomar conciencia de la importancia de la prevención y si no ha sido posible, medicar a sus hijos sólo en situaciones patológicas graves. No estoy negando el uso de los psicofármacos, pero si como una de las últimas alternativas.

Educar para resolver problemas, tomar decisiones o escoger una forma de ser y hacer, parece que esté al alcance de unos pocos privilegiados. Esto es una falsa creencia ya que la educación emocional nos puede ayudar a disolver la creencia de que un medicamento permite alcanzar el equilibrio emocional rápidamente y sin esfuerzo. Nuestra autonomía nos muestra el camino hacia la conciencia emocional propia y de los demás, lo que nos hace independientes de las campañas milagrosas, de la “pastillita de la felicidad”, de los hijos perfectamente equilibrados a lo que se les pida o padres que son capaces de dar respuestas inmediatas. Todos vamos por la vida de aprendizaje en aprendizaje y tenemos errores que nos deben servir para mejorar y no sólo sobrevivir. Hay que buscar segundas opiniones y alternativas. No se quede con la única opción de los psicofármacos.13psicofarmacologia1

Para terminar, un apunte sobre lo que dice la OCU (organización de consumidores y Usuarios): “No hay certeza de que el tratamiento para la TDAH seguimiento eficaz a largo plazo y que mejore el funcionamiento social, escolar y familiar pasados los 3 años desde el inicio del consumo … “. Podemos añadir que los niños medicados desarrollan su cerebro y sus habilidades condicionados a una sustancia que les impide conectar con su interior, con su conciencia, que es la que tiene que madurar para adaptarse y estabilizarse.

Curso de Tapping 2015

20 mayo, 2015

Hemos finalizado el 6º curso de Tapping en Santa Perpètua, organizado por EMOTICAT. Como en otras ocasiones, no sólo sorprendre sino que además lo hacen suyo de manera instantánea. Realizamos el curso en dos sesiones de sábados; lo que ofrece la posibilidad de compartir las experiencias durante la semana con la aplicación del Tapping.

La formación que ofrecemos es completa y pràctica. Una forma de aprender una técnica compleja (por los contenidos psicológicos sobre el aprendizaje, las ganacias secundarias y las creencia limitantes), de forma divertida y con el componenete añadido de apuntes como mapas mentales que favorecen un aprendizaje natural.

curs de tapping 2015 20150516_120549 20150516_120531 20150516_120507 20150516_120456 20150516_120443 20150516_115943 20150516_115827 20150516_115659 20150516_115653 20150516_115615 20150516_113417 20150516_112241 20150509_120646 20150509_120637 20150509_120533 20150509_120512 20150509_120326 20150509_120322 20150509_120307 20150509_110333 20150509_110328 20150509_105623

6º Curso de Tapping 2015

16 mayo, 2015

Curso 6 Tapping_Emoticat 2015

FER PREGUNTES, Viatge d’Exploració!

2 agosto, 2014

“El líder del passat edudasra una persona que sabia com donar instruccions. El líder del futur serà una persona que sàpiga com preguntar. ” Peter Drucker

Hi ha moltes formes com classificar les preguntes, una és com preguntes obertes o preguntes tancades. Les tancades són les que es responen amb un monosíl·lab o les que proposen un nombre limitat d’opcions: T’agrada el pastís de xocolata? Vens o et quedes? No veus que això està malament?

Com veus, les preguntes tancades no obren moltes possibilitats, més aviat les tanquen. No contribueixen a indagar en els pensaments, emocions o comportament de la persona o grup amb qui parles. Els jutgen i limiten. Retenen a les teves mans el control de la conversa.
Les preguntes obertes, conviden al diàleg, a obrir-se, a compartir. Compara les preguntes anteriors amb les següents:  Quin és el teu menjar favorit? Què t’agradaria fer? Com valores aquesta activitat?

Quan es formulen preguntes obertes, sense judicis ni valoracions, el diàleg s’obre i dónes llibertat al teu interlocutor per expressar obertament els seus pensaments, emocions o conductes. En comptes de provocar l’autojustificació, conviden al autodescobriment. Cedeixes a l’altre el control de la conversa.

Les falses preguntes obertes tanquen i a més jutgen. Si el que busques és que el teu interlocutor participi, se senti còmode i sigui sincer en les seves respostes, cuida’t molt de plantejar falses preguntes obertes, que amaguen els teus propis judicis de valor sobre el tema: Com pots suportar fer tants deures?

Has tancat la porta completament, no li 8782546-puertas-abiertas-y-cerradasdeixes sortida al teu interlocutor, qui possiblement es posi a la defensiva perquè capta immediatament que l’estàs jutjant negativament.

Que diferent seria preguntar-li: De 0 a 10, com valores la satisfacció que et produeix fer deures?  Ara el convides a esplaiar-se. Si l’horari és extenuant possiblement el valori amb un 1 i t’expliqui el dur que és fer deures o el poc temps que té per jugar. Per contra, si li agrada fer deures, la mateixa pregunta funcionarà igual de bé, perquè és neutral en no estar carregada amb els teus propis judicis de valor. T’explicarà com l’agrada quan li surten bé els deures o quan els pares el feliciten.

En qualsevol dels dos casos, un co
p explicats els motius per a la nota assignada, pots seguir indagant usant la mateixa pregunta: Què haurien de tenir els deures perquè li donessis un 10?

La mateixa pregunta funciona igual de bé per a les dues situacions, perquè en cap cas has jutjat ni valorat. En ambdós la persona se sent còmoda. Des de la connexió, ara podeu entaular un diàleg constructiu: què es pot fer per millorar, amb independència de quin sigui el punt de partida, una nota baixa o una nota alta.

 

Aquí també tenen cabuda les preguntes tancades per comprovar el progrés:

Et sents [descripció del seu sentiment]. És correcte?

Vols que explorem [aspecte]?

Busca construir, explora la terra comuna, obre vies. Les presentacions, les reunions, les converses són un viatge d’exploració i aventura. El viatge comença on esteu ara i acaba on us agradaria estar. L’objectiu d’aquest viatge no és saber més sinó fer més. Convida als teus audiències a l’obertura i a la participació a través de les preguntes obertes.

Passos endavant contra la por

1 junio, 2014
tags: , ,

La por ens paralitza. Sabem que es tracta d’un mecanisme d’autodefensa, automàtic i molt útil temps enrere. La por té les seves avantatges per que et pot donar força per actuar o atacar. Malauradament, la majoria de les vegades ens fa tirar enrere, fer passes en una direcció que ens allunya dels nostres objectius i il·lusions.

La intel·ligència emocional recull moltes capacitats. La gent més profana creu que és tracta d’emocions “positives”, de ser afectuós i cordial. És una de les seves qualitats però no la més destacada doncs es gaudeix quan t’has enfrontat a les teves pors i han reeixit.

El següent vídeo publicitari mostra un clar exemple de diferents situacions on “Atreveix-te” és la clau per gestionar la por per que ens ajudi i no ens freni.

Si t’has de tornar una fera, fem-ho sense donar temps per pensar que la ment prefereix tirar enrere.

Intervenció Estratègica “problem-solving”

29 mayo, 2014

Coneixia a Giorgio Nardone des de fa anys per la seva  teràpia breu estratègica. Era una matèria pendent sobre la que volia  profunditzar i utilitzar com a  mètode de teràpia psicològica. Ara és el moment i amb l’estudi i la pràctica he quedat impressionada amb la natura humana i la nostra tendència al canvi malgrat les resistències i condicionaments enganxats als comportaments i les emocions. També el cos i l’esperit queden afectats quan els problemes arriben a la irresolubilitat.

g.nardone“La modernitat ha incrementat la idea que l’ésser humà pot tenir el control de tot. La il·lusió que a través del raonament racional jo puc manegar tot, crea una confrontació davant de la realitat. I quan això passa, la persona que la pateix s’ensorra” Giorgio Nardone (“Pienso, luego sufro”, 2012)

Hem d’obtenir respostes fora de l’habitual, per tal de produir un petit canvi en la percepció del problema que a poc a poc provoqui una reacció en cadena. Podem partir d’una persona amb disfuncions cognitives, emocionals i/o físiques que requereixen d’una pauta d’intervenció. Però he comprovat que les persones amb una salut “normal” podem aplicar-nos les pautes de la intervenció estratègica. Amb el problem-solving o resolució de problemes podem desenvolupar una estratègia amb una sèrie de fases de la intervenció:

Definició del problema. Hem de fer una llista de problemàtiques concretes, com que li dius tal cosa pel seu bé i ella s’enfada o es menysprea.
Solucions intentades. Són totes aquelles comunicacions o accions que fas per millorar el problema i l’únic que s’aconsegueix és empitjorar-lo.
Objectius a assolir. Hem de plantejar objectius senzills, específics i no generals. com que no tingui dolors (que em queixi del dolor d’esquena un 50 % menys )
Estratègies amb noves solucions del problema concret. Fem servir la creativitat, creant noves formes de pensar i actuar que sorprenguin i activi el canvi.
Redefinició del problema. Observem les respostes a les noves solucions i les variem segons els esdeveniments i l’anàlisi.

terapia-breveVolem provocar un canvi en el model d’interacció que tenim amb el problema o la persona “problemàtica”, els efectes són immediats. Apareix la resistència al canvi quan ha de respondre de diferent manera davant nous escenaris. Cal trencar el cercle viciós disfuncional. La forma és a través del llenguatge suggestiu, una comunicació diferent que utilitza la persuasió, la paradoxa (mentir dient la veritat) i la contradicció. D’aquí la satisfacció inicial que expressava envers aquest model i la seva eficàcia. L’ésser humà segueix sent un complert desconegut i d’una complexitat meravellosa que ens fa ser sorprenents.

 

A %d blogueros les gusta esto: